Preguntes d’entrevista per a tècnic d’estudis en construcció
Al tècnic d’estudis se li demana que encerti abans que hi hagi obra. Si amida de menys, l’empresa perd diners en una obra guanyada; si amida de més, no en guanya cap. L’entrevista ha de comprovar el que un currículum no ensenya: com amida i com arriba a un preu. «Presto avançat» ho posa gairebé tothom.
Les preguntes que segueixen són les que fem servir a Behum per entrevistar tècnics d’estudis de constructores d’edificació i d’obra pública. Separem qui ha licitat amb l’Administració de qui ha fet ofertes a clients privats, perquè la feina canvia molt: plecs, memòries tècniques i baixes en un cas; negociació i comparatius amb pressa en l’altre.
Amidaments i lectura de projecte
1.Et arriba un projecte amb deu dies per fer l’oferta. Què fas els dos primers?
Què cal buscar: Llegir plecs i memòria, veure si amidaments i plànols quadren, localitzar les partides que pesen més al pressupost, demanar preu a subcontractes d’aquestes partides com més aviat millor i anotar els dubtes per a la ronda de consultes.
Alarma: Començar a posar preus per la primera partida, en ordre, sense mirar el conjunt.
2.Refàs els amidaments del projecte o te’n refies?
Què cal buscar: Reamidament de les partides de més import i de les que solen venir malament (moviment de terres, estructura, façanes), contrast amb ràtios d’obres semblants i què fa amb les diferències en una oferta a preu tancat.
Alarma: «Els amidaments vénen de l’arquitecte i es donen per bons».
3.Com amides una fàbrica de maó amb buits de finestra?
Què cal buscar: Que llegeixi abans la descripció de la partida, perquè és la que diu si es descompten els buits i a partir de quina mida, i que mantingui el mateix criteri a tot l’estudi. La bona resposta comença per «depèn del que digui la partida».
Alarma: Amidar sempre igual sense llegir el text de la partida.
4.Quins errors trobes més sovint en els projectes que estudies?
Què cal buscar: Exemples concrets: elements dibuixats que no són al pressupost, unitats mal posades, instal·lacions posades com a partida alçada, memòria i plànols que es contradiuen, gestió de residus infravalorada. I què en fa segons si és una licitació pública o privada.
Alarma: No trobar-hi mai res.
Preus, descompostos i comparatius
5.Descompon-me el preu d’un metre quadrat de paviment de gres.
Què cal buscar: Mà d’obra d’oficial i peó amb el seu rendiment, rajola amb minves, adhesiu o morter, rejuntat, mitjans auxiliars i costos indirectes. Que parli de rendiments amb naturalitat i sàpiga d’on els treu.
Alarma: Conèixer només preus tancats de subcontracta sense entendre què porten a dins.
6.Com muntes un comparatiu d’ofertes de subcontractes?
Què cal buscar: Totes les ofertes sobre el mateix amidament, columnes per partida, homogeneïtzació del que cada una inclou o exclou (ajudes de paleta, mitjans auxiliars, transport, residus), el que falta completat amb preu propi i baixes sospitoses assenyalades.
Alarma: Comparar totals sense llegir les exclusions.
7.D’on treus el preu quan no tens oferta de subcontracta?
Què cal buscar: Base de preus pròpia amb obres anteriors, bases de preus publicades, costos de tancament d’obres recents i trucades a proveïdors habituals. Que sàpiga que un banc de preus genèric serveix de referència i no com a preu final.
Alarma: Bolcar el banc de preus sense ajustar-lo a l’obra.
8.Com calcules els costos indirectes?
Què cal buscar: Personal d’obra, casetes i consums, grua, tanques, seguretat general, assajos, assegurances i avals, repartits sobre el cost directe en funció del termini. En ofertes grans, que el calculi de baix a dalt.
Alarma: Un percentatge fix per a tot sense saber d’on va sortir.
Licitació i oferta
9.Explica’m l’última licitació pública que vas preparar.
Què cal buscar: Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques, criteris per fórmula i per judici de valor, sobres, classificació exigida i terminis. Si va redactar la memòria tècnica o només va fer la part econòmica.
Alarma: Confondre els dos plecs o no saber com es puntuava l’oferta.
10.Com es decideix la baixa?
Què cal buscar: Càlcul del llindar d’oferta anormalment baixa segons el plec, estudi de baixes en licitacions semblants del mateix òrgan, marge real després d’indirectes i despeses generals, i decisió final amb direcció. Que sàpiga justificar una baixa si l’hi demanen.
Alarma: «La que digui el cap» sense entendre en què es basa, o baixes agressives sense estudi al darrere.
11.Com es forma el pressupost base de licitació a partir de l’execució material?
Què cal buscar: Execució material, despeses generals i benefici industrial en els percentatges del reglament de contractes, i l’IVA a part. I que distingeixi aquestes despeses generals de licitació de les despeses generals reals de la seva empresa.
Alarma: No saber d’on surt el pressupost de contracta que signa.
12.Quantes ofertes guanyes i per què creus que vas perdre les altres?
Què cal buscar: Una idea honesta de la seva taxa d’adjudicació, anàlisi de les perdudes (preu, puntuació tècnica, una partida mal estudiada) i seguiment del que va ofertar la competència.
Alarma: No saber quantes en guanya ni haver-se preguntat per què en perd.
Eines i relació amb producció
13.Què fas amb Presto que no sàpiga fer algú que només l’ha obert?
Què cal buscar: Estructura de capítols i descompostos, importar i exportar BC3, treballar amb diversos bancs de preus, pressupost de cost davant de venda, comparatius des del mateix programa, amidaments lligats a plànols o a un model BIM.
Alarma: Respostes que es queden en «faig pressupostos».
14.Què passa amb el teu estudi quan l’obra es guanya?
Què cal buscar: Traspàs al cap d’obra amb el cost objectiu, les hipòtesis de cada preu i els riscos detectats. I que rebi dades de tancament per afinar els seus preus en les ofertes següents.
Alarma: Que l’estudi s’arxivi i no torni a saber res de l’obra.
15.Com t’organitzes quan coincideixen diverses ofertes amb dates d’entrega properes?
Què cal buscar: Calendari d’entregues a la vista, prioritat segons import i possibilitats reals de guanyar, petició de preus en paral·lel, plantilles pròpies per a memòries i comparatius, i avís a temps quan una oferta no arribarà amb la qualitat deguda.
Alarma: Entregar-ho tot a l’últim minut sense revisar, o no dir mai que no hi arriba.
Prova pràctica: Amidament i preu sobre un plànol
Lliura una planta i una secció d’un habitatge unifamiliar o de la planta tipus d’un edifici, amb la memòria de fusteria. Demana en una hora tres amidaments (fàbrica de façana amb els buits descomptats segons un criteri que dones tu, paviment i cel ras) i la descomposició d’un dels preus. Si el lloc exigeix Presto, fes la prova al programa i demana el resultat en BC3. Revisa el mètode abans que la xifra: si deixa escrits els criteris, si comprova amb un segon amidament, si pregunta el que el plànol no aclareix.
Errors habituals en entrevistar aquest perfil
- Acceptar el nivell de Presto del currículum sense veure’l. En aquest perfil és el que més s’exagera.
- No separar estudis d’obra pública i privada. Qui ha redactat memòries tècniques per a l’Administració no sempre és àgil negociant amb subcontractes, i a l’inrevés.
- Fixar-se en el volum ofertat i no en l’adjudicat. Fer moltes ofertes i guanyar-ne poques pot indicar preus mal calculats.
Prefereixes que entrevistem nosaltres?
Fem la primera entrevista amb perfil tècnic i et presentem només qui encaixa, amb l’informe del que ha respost.
Altres guies d’entrevista
- Cap d’obra
- Encarregat/da d’obra
- Electromecànics/ques
- Mecànics/ques de manteniment
- Responsable de manteniment
- Torners/es i fresadors/es CNC
- Enginyer/a de processos i millora contínua
- Enginyer/a de qualitat
- Tècnic/a comptable
- Nòmines i administració de personal
- Controller financer
- SAP (MM, PP, FI, SD…)
- Infermeria (DUI, UCI, quiròfan…)
Tens una posició oberta?
Explica’ns el perfil que busques i et truquem per parlar-ne.