Preguntes d’entrevista per a tècnic d’estudis en construcció

Al tècnic d’estudis se li demana que encerti abans que hi hagi obra. Si amida de menys, l’empresa perd diners en una obra guanyada; si amida de més, no en guanya cap. L’entrevista ha de comprovar el que un currículum no ensenya: com amida i com arriba a un preu. «Presto avançat» ho posa gairebé tothom.

Les preguntes que segueixen són les que fem servir a Behum per entrevistar tècnics d’estudis de constructores d’edificació i d’obra pública. Separem qui ha licitat amb l’Administració de qui ha fet ofertes a clients privats, perquè la feina canvia molt: plecs, memòries tècniques i baixes en un cas; negociació i comparatius amb pressa en l’altre.

Amidaments i lectura de projecte

  1. 1.Et arriba un projecte amb deu dies per fer l’oferta. Què fas els dos primers?

    Què cal buscar: Llegir plecs i memòria, veure si amidaments i plànols quadren, localitzar les partides que pesen més al pressupost, demanar preu a subcontractes d’aquestes partides com més aviat millor i anotar els dubtes per a la ronda de consultes.

    Alarma: Començar a posar preus per la primera partida, en ordre, sense mirar el conjunt.

  2. 2.Refàs els amidaments del projecte o te’n refies?

    Què cal buscar: Reamidament de les partides de més import i de les que solen venir malament (moviment de terres, estructura, façanes), contrast amb ràtios d’obres semblants i què fa amb les diferències en una oferta a preu tancat.

    Alarma: «Els amidaments vénen de l’arquitecte i es donen per bons».

  3. 3.Com amides una fàbrica de maó amb buits de finestra?

    Què cal buscar: Que llegeixi abans la descripció de la partida, perquè és la que diu si es descompten els buits i a partir de quina mida, i que mantingui el mateix criteri a tot l’estudi. La bona resposta comença per «depèn del que digui la partida».

    Alarma: Amidar sempre igual sense llegir el text de la partida.

  4. 4.Quins errors trobes més sovint en els projectes que estudies?

    Què cal buscar: Exemples concrets: elements dibuixats que no són al pressupost, unitats mal posades, instal·lacions posades com a partida alçada, memòria i plànols que es contradiuen, gestió de residus infravalorada. I què en fa segons si és una licitació pública o privada.

    Alarma: No trobar-hi mai res.

Preus, descompostos i comparatius

  1. 5.Descompon-me el preu d’un metre quadrat de paviment de gres.

    Què cal buscar: Mà d’obra d’oficial i peó amb el seu rendiment, rajola amb minves, adhesiu o morter, rejuntat, mitjans auxiliars i costos indirectes. Que parli de rendiments amb naturalitat i sàpiga d’on els treu.

    Alarma: Conèixer només preus tancats de subcontracta sense entendre què porten a dins.

  2. 6.Com muntes un comparatiu d’ofertes de subcontractes?

    Què cal buscar: Totes les ofertes sobre el mateix amidament, columnes per partida, homogeneïtzació del que cada una inclou o exclou (ajudes de paleta, mitjans auxiliars, transport, residus), el que falta completat amb preu propi i baixes sospitoses assenyalades.

    Alarma: Comparar totals sense llegir les exclusions.

  3. 7.D’on treus el preu quan no tens oferta de subcontracta?

    Què cal buscar: Base de preus pròpia amb obres anteriors, bases de preus publicades, costos de tancament d’obres recents i trucades a proveïdors habituals. Que sàpiga que un banc de preus genèric serveix de referència i no com a preu final.

    Alarma: Bolcar el banc de preus sense ajustar-lo a l’obra.

  4. 8.Com calcules els costos indirectes?

    Què cal buscar: Personal d’obra, casetes i consums, grua, tanques, seguretat general, assajos, assegurances i avals, repartits sobre el cost directe en funció del termini. En ofertes grans, que el calculi de baix a dalt.

    Alarma: Un percentatge fix per a tot sense saber d’on va sortir.

Licitació i oferta

  1. 9.Explica’m l’última licitació pública que vas preparar.

    Què cal buscar: Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques, criteris per fórmula i per judici de valor, sobres, classificació exigida i terminis. Si va redactar la memòria tècnica o només va fer la part econòmica.

    Alarma: Confondre els dos plecs o no saber com es puntuava l’oferta.

  2. 10.Com es decideix la baixa?

    Què cal buscar: Càlcul del llindar d’oferta anormalment baixa segons el plec, estudi de baixes en licitacions semblants del mateix òrgan, marge real després d’indirectes i despeses generals, i decisió final amb direcció. Que sàpiga justificar una baixa si l’hi demanen.

    Alarma: «La que digui el cap» sense entendre en què es basa, o baixes agressives sense estudi al darrere.

  3. 11.Com es forma el pressupost base de licitació a partir de l’execució material?

    Què cal buscar: Execució material, despeses generals i benefici industrial en els percentatges del reglament de contractes, i l’IVA a part. I que distingeixi aquestes despeses generals de licitació de les despeses generals reals de la seva empresa.

    Alarma: No saber d’on surt el pressupost de contracta que signa.

  4. 12.Quantes ofertes guanyes i per què creus que vas perdre les altres?

    Què cal buscar: Una idea honesta de la seva taxa d’adjudicació, anàlisi de les perdudes (preu, puntuació tècnica, una partida mal estudiada) i seguiment del que va ofertar la competència.

    Alarma: No saber quantes en guanya ni haver-se preguntat per què en perd.

Eines i relació amb producció

  1. 13.Què fas amb Presto que no sàpiga fer algú que només l’ha obert?

    Què cal buscar: Estructura de capítols i descompostos, importar i exportar BC3, treballar amb diversos bancs de preus, pressupost de cost davant de venda, comparatius des del mateix programa, amidaments lligats a plànols o a un model BIM.

    Alarma: Respostes que es queden en «faig pressupostos».

  2. 14.Què passa amb el teu estudi quan l’obra es guanya?

    Què cal buscar: Traspàs al cap d’obra amb el cost objectiu, les hipòtesis de cada preu i els riscos detectats. I que rebi dades de tancament per afinar els seus preus en les ofertes següents.

    Alarma: Que l’estudi s’arxivi i no torni a saber res de l’obra.

  3. 15.Com t’organitzes quan coincideixen diverses ofertes amb dates d’entrega properes?

    Què cal buscar: Calendari d’entregues a la vista, prioritat segons import i possibilitats reals de guanyar, petició de preus en paral·lel, plantilles pròpies per a memòries i comparatius, i avís a temps quan una oferta no arribarà amb la qualitat deguda.

    Alarma: Entregar-ho tot a l’últim minut sense revisar, o no dir mai que no hi arriba.

Prova pràctica: Amidament i preu sobre un plànol

Lliura una planta i una secció d’un habitatge unifamiliar o de la planta tipus d’un edifici, amb la memòria de fusteria. Demana en una hora tres amidaments (fàbrica de façana amb els buits descomptats segons un criteri que dones tu, paviment i cel ras) i la descomposició d’un dels preus. Si el lloc exigeix Presto, fes la prova al programa i demana el resultat en BC3. Revisa el mètode abans que la xifra: si deixa escrits els criteris, si comprova amb un segon amidament, si pregunta el que el plànol no aclareix.

Errors habituals en entrevistar aquest perfil

  • Acceptar el nivell de Presto del currículum sense veure’l. En aquest perfil és el que més s’exagera.
  • No separar estudis d’obra pública i privada. Qui ha redactat memòries tècniques per a l’Administració no sempre és àgil negociant amb subcontractes, i a l’inrevés.
  • Fixar-se en el volum ofertat i no en l’adjudicat. Fer moltes ofertes i guanyar-ne poques pot indicar preus mal calculats.

Prefereixes que entrevistem nosaltres?

Fem la primera entrevista amb perfil tècnic i et presentem només qui encaixa, amb l’informe del que ha respost.

Tens una posició oberta?

Explica’ns el perfil que busques i et truquem per parlar-ne.

Explica’ns la teva posició