Preguntes d’entrevista per a infermeres i infermers

1.Ingressa un pacient nou a la teva unitat. Què fas les primeres 48 hores?

Què cal buscar: Valoració integral amb escales reconegudes (Barthel per a activitats bàsiques, Norton o Braden per al risc d’úlceres, MNA per a la nutrició, Tinetti o Downton per a les caigudes, Pfeiffer o MEC per a la part cognitiva), lectura de l’informe mèdic, conciliació de la medicació, cribratge de disfàgia, els seus costums i preferències, i un pla de cures inicial que l’equip conegui.

Alarma: Es limita a prendre constants i a passar la medicació al full.

2.Com escrius un pla de cures i qui el fa servir després?

Què cal buscar: Diagnòstics amb llenguatge NANDA o el del programa del centre, objectius i intervencions que es puguin comprovar, revisió periòdica i cada vegada que canvia la situació del pacient. Que es preocupi que les auxiliars d’infermeria sàpiguen què han de fer amb cada persona.

Alarma: El pla existeix per a la inspecció i ningú no el consulta.

3.Una pacient ingressada menja menys i ha perdut pes les últimes setmanes. Què fas?

Què cal buscar: Confirmar-ho amb registres d’ingesta i pes, buscar causes (disfàgia, pròtesi dental, estat d’ànim, fàrmacs, deteriorament cognitiu, infecció), passar el MNA, avisar el metge i el dietista si n’hi ha, ajustar textures i suplements i informar la família.

4.Explica’m el circuit de la medicació a la teva unitat, des de la prescripció fins que el pacient se la pren.

Què cal buscar: Prescripció, conciliació, preparació (dosi unitària, sistemes personalitzats de dosificació o dipòsit de la unitat), doble comprovació, administració, registre i control específic de psicofàrmacs i estupefaents. Que sàpiga quines tasques delega en les auxiliars d’infermeria i com les supervisa.

Alarma: No sap descriure el circuit o el deixa en mans d’altres sense cap control.

5.Un pacient amb sonda nasogàstrica té pautat un comprimit d’alliberament prolongat. Què fas?

Què cal buscar: No triturar-lo. Consultar amb el metge o amb farmàcia una alternativa (una altra forma farmacèutica o un altre principi actiu), revisar la compatibilitat amb la nutrició enteral i rentar la sonda entre fàrmacs.

Alarma: El tritura juntament amb els altres.

6.Un pacient cau a les tres de la matinada. Explica-m’ho pas a pas.

Què cal buscar: No aixecar-lo sense valorar: consciència, dolor, deformitat o escurçament d’una extremitat, cop al cap. Si està anticoagulat o hi ha hagut traumatisme cranial, vigilància neurològica i criteri clar de derivació. Avís al metge o a urgències segons el protocol, comunicació a la família, registre i revisió de les causes perquè no es repeteixi.

Alarma: L’aixequen entre dos i el fiquen al llit sense explorar-lo.

7.Tens una úlcera per pressió de categoria II al sacre. Com la tractes i com evites que vagi a més?

Què cal buscar: Valoració i registre (mida, llit de la ferida, exsudat, vores, pell perilesional), cura en ambient humit amb l’apòsit adequat, canvis posturals pautats, superfície especial per al maneig de la pressió, control de la humitat i la incontinència, nutrició i hidratació. Que sàpiga distingir-la d’una lesió per humitat.

8.Has fet nits sola en un centre sense metge de guàrdia presencial? Quines decisions prenies?

Què cal buscar: Experiència real i criteris de derivació a l’hospital (febre amb mal estat general, dificultat respiratòria o dessaturació, dolor toràcic, canvi brusc del nivell de consciència), trucada al 112 o al servei d’urgències de la seva comunitat i ús dels protocols del centre. L’ideal és que recordi una nit concreta.

Alarma: Ho deriva tot per por o, al contrari, gairebé no deriva mai.

9.Un pacient en final de vida empitjora de matinada. La família demana traslladar-lo a urgències i ell va deixar voluntats anticipades en un altre sentit. Com ho gestiones?

Què cal buscar: Conèixer el document de voluntats anticipades i la planificació de cures acordada, controlar els símptomes amb el que està pautat, contactar amb el metge o amb l’equip de pal·liatius de referència, parlar amb la família amb calma i deixar-ho tot registrat.

10.Com actues davant d’un brot al centre, per exemple de gastroenteritis o de grip?

Què cal buscar: Detecció precoç, aïllament o sectorització, reforç de la higiene de mans i de la neteja, avís a direcció i a salut pública segons el protocol de la comunitat autònoma, registre de casos i seguiment diari. Que n’hagi viscut algun.

11.Com organitzes la feina amb les auxiliars d’infermeria del teu torn?

Què cal buscar: Relleu amb informació útil, repartiment de tasques sense ambigüitats, què delega i què no, i com corregeix un error sense desautoritzar ningú davant del pacient. Que en parli com a part del seu equip.

12.Què en penses, de les contencions físiques i farmacològiques?

Què cal buscar: Ús excepcional, amb indicació clínica documentada, consentiment i revisió periòdica, i alternatives com llits baixos, sensors, acompanyament o revisió de la medicació. Que conegui el model d’atenció centrada en la persona i el que exigeix la seva comunitat autònoma sobre contencions.

Alarma: Les veu com la solució normal per a pacients que deambulen o s’agiten.

13.Quins torns pots fer, incloses nits i caps de setmana?

Què cal buscar: Una resposta concreta sobre torns rotatius, nits, caps de setmana, desplaçament fins al centre i disponibilitat per a cobertures. Més val saber-ho avui que la primera setmana.

Alarma: Un «el que calgui» que no aguanta la següent pregunta concreta.