BEHUM

Preguntes d’entrevista per a cap d’obra

Entrevistar un cap d’obra amb preguntes genèriques porta candidats que parlen bé i obres que es disparen de cost. El que separa un de bo d’un que ho sembla és als detalls: com tanca el mes, què fa quan una subcontracta no es presenta i què va discutir amb la direcció facultativa l’últim cop que hi va haver un canvi. Aquesta guia recull les preguntes que fem a Behum per entrevistar un cap d’obra abans de presentar-lo, ordenades per blocs.

Gairebé totes demanen una obra concreta. Si el candidat respon en general, torna a l’obra: quina era, quin pressupost tenia, en quina fase hi va entrar i qui tenia per sobre. Qui ha portat el que explica recorda imports, noms de partides i problemes amb data. Qui ha estat ajudant, o ha heretat l’obra gairebé tancada, sol quedar-se en el que «es feia» a l’empresa.

Obres dirigides i responsabilitat real

  1. 1.Parla’m de l’última obra que has portat de principi a fi: què era, pressupost, termini i equip.

    Què cal buscar: Tipologia concreta (bloc d’habitatges, rehabilitació amb veïns a dins, nau, edifici dotacional), pressupost d’execució material o de contracta dit de memòria, termini inicial i termini real, nombre de subcontractes i si tenia encarregat, ajudant o tècnic de producció al seu càrrec. Que digui en quina fase hi va entrar i en quina en va sortir.

    Alarma: Xifres rodones que no sap desglossar, o «l’obra era de l’empresa, jo hi era». Si només ha agafat obres començades o se’n va anar abans del tancament, no ha viscut la part més difícil.

  2. 2.Qui tenies per sobre i quines decisions podies prendre sense consultar-li?

    Què cal buscar: Una frontera clara amb el cap de grup o de producció: si adjudicava subcontractes o només les proposava, fins a quin import podia comprometre despesa, si signava les certificacions. Així es mesura la seva autonomia real.

    Alarma: Que tot passés pel cap de grup. Pot ser un bon cap d’obra júnior, però encara no sosté una obra sol.

  3. 3.Quina obra t’ha sortit pitjor i per què?

    Què cal buscar: Una obra amb tipologia i data, la causa reconeguda (planificació optimista, una subcontracta d’estructura que va fallar, un projecte amb errors que no va detectar a temps) i el que fa diferent des d’aleshores.

    Alarma: Que totes les culpes siguin de la propietat, del projecte o de l’empresa. O que asseguri que no ha tingut cap obra dolenta.

Termini i planificació

  1. 4.T’adjudiquen una obra. Com fas la planificació?

    Què cal buscar: Revisió del projecte i del termini contractual, diagrama de Gantt amb l’eina que faci servir, camí crític identificat, fites lligades a certificacions i subministraments de fabricació llarga demanats des del principi. Que la planificació es revisi cada setmana o cada quinzena contra el que s’ha executat.

    Alarma: Que la planificació sigui la que venia de l’estudi i no la toqui, o que només existeixi perquè la demana la propietat.

  2. 5.A mitja obra l’estructura va tres setmanes tard. Què fas?

    Què cal buscar: Primer el diagnòstic (falta de gent, jocs d’encofrat, subministrament de formigó, pluja, canvis de projecte) i després mesures concretes: segon equip, més encofrat, arrencar la paleteria a les plantes ja desencofrades, parlar amb la subcontracta amb dades. I avisar la propietat de l’impacte abans que ho descobreixi ella.

    Alarma: «Ja s’estrenyerà al final», o confiar que la subcontracta hi posi més gent sense comprovar que pot.

  3. 6.Quines comandes llances amb més antelació i per què?

    Què cal buscar: Les de termini de fabricació llarg i les que condicionen altres oficis: fusteria exterior, ascensors, serralleria a mida, centre de transformació. Que esmenti les escomeses de companyia, perquè depenen de tercers i s’han de tramitar aviat.

    Alarma: Que no tingui cap exemple o que parli de demanar material «quan toca».

  4. 7.Com organitzes una rehabilitació amb l’edifici habitat?

    Què cal buscar: Horaris pactats amb la comunitat, talls de subministrament avisats, protecció de zones comunes, cales i apuntalaments abans d’enderrocar, i un mètode per als imprevistos que surten en obrir (biguetes malmeses, instal·lacions antigues sense documentar).

    Alarma: Tractar-la com una obra nova. Si el lloc és de rehabilitació i no n’ha fet cap, el client ho ha de saber.

Cost, amidaments i certificació

  1. 8.Explica’m com fas el tancament econòmic d’un mes.

    Què cal buscar: Producció del mes amidada a l’obra, certificació a origen a la propietat, cost real imputat (factures, albarans pendents i provisions del que s’ha executat sense facturar), comparació amb el cost objectiu per capítol i explicació de cada desviació. Que no confongui producció amb certificació.

    Alarma: Que el tancament el faci administració i ell només «el revisi», o que no sàpiga què és una provisió.

  2. 9.Com controles el que certifica cada subcontracta?

    Què cal buscar: Amidament propi a l’obra contrastat amb el de la subcontracta, certificacions a origen per no arrossegar errors, retencions de garantia i comparació amb el que ell certifica a la propietat en aquella mateixa partida.

    Alarma: Donar per bo l’amidament de la subcontracta o pagar per percentatge d’avanç a ull.

  3. 10.Apareix una unitat d’obra que no és al pressupost. Què fas?

    Què cal buscar: Preu contradictori amb descomposició justificada, si pot ser amb preus elementals del mateix projecte, aprovat per la direcció facultativa i la propietat abans d’executar i reflectit per escrit. Que expliqui com evita executar sense preu signat quan l’obra no pot esperar.

    Alarma: «Es fa i després es discuteix». És la manera més ràpida de perdre diners en una obra.

  4. 11.Quin nivell tens de Presto o d’un altre programa d’amidaments i per a què el fas servir a l’obra?

    Què cal buscar: Ús propi: obrir el pressupost de contracte, portar les certificacions, comparar cost i venda, importar i exportar en BC3. Si ha treballat amb un model BIM, per a què el feia servir a l’obra.

    Alarma: Que el posi al currículum però a l’obra el porti una altra persona. No descarta per a tots els llocs, sí per als que porten el control econòmic.

Subcontractes, propietat i direcció facultativa

  1. 12.Com tries la subcontracta d’una partida gran?

    Què cal buscar: Comparatiu sobre els mateixos amidaments, el que inclou cada oferta (mitjans auxiliars, neteja, gestió de residus), referències d’obres anteriors, gent disponible de veritat i documentació en regla: inscripció al Registre d’Empreses Acreditades i anotació al llibre de subcontractació.

    Alarma: Triar sempre la més barata, o sempre la mateixa sense comparar.

  2. 13.Una subcontracta comença a fallar: ve amb menys gent de la pactada i el que fa surt malament. Quins passos fas?

    Què cal buscar: Reunió amb el seu responsable amb dades de producció, comunicació per escrit, termini per corregir i un pla B preparat (una altra empresa per a part del tall, descompte del que s’ha de refer). Que sàpiga què permet el contracte i fins on pot arribar.

    Alarma: Esbroncades a l’obra sense res per escrit, o aguantar fins que ja no queda marge.

  3. 14.Explica’m un desacord seriós amb la direcció facultativa i com va acabar.

    Què cal buscar: Un cas tècnic (un canvi de solució constructiva, una interpretació del projecte, un assaig amb mal resultat), com el va argumentar, si va quedar al llibre d’ordres i com va mantenir la relació. Busquem fermesa sense trencament.

    Alarma: Que no hagi discutit mai res, o que parli de la direcció facultativa com d’un enemic.

  4. 15.Quin paper tens tu en la seguretat de l’obra?

    Què cal buscar: Pla de seguretat i salut aplicat en el dia a dia, relació amb el coordinador de seguretat, recursos preventius nomenats, revisió de les proteccions col·lectives a cada visita i què fa quan una subcontracta incompleix. Que tingui clar que la responsabilitat no es delega en el tècnic de prevenció.

    Alarma: «Això ho porta el de prevenció».

Prova pràctica: Tancament de mes d’una obra a mig executar

Prepara amb el client el resum d’una obra a mig termini: pressupost de venda per capítols, cost objectiu, cost real a la data, certificació a origen i un planning amb l’estructura endarrerida. Dona-li tres quarts d’hora per assenyalar les desviacions que pesen més, dir què reclamaria com a preu contradictori i explicar com recuperaria el termini. Importa menys que encerti la xifra que l’ordre en què mira: un cap d’obra amb ofici comença pels capítols grans i pregunta el que falta abans de suposar.

Errors habituals en entrevistar aquest perfil

  • Quedar-se amb l’import de les obres sense preguntar quina part portava ell. Es pot haver passat per una obra gran com a segon sense veure mai una certificació.
  • Barrejar el cap d’obra de constructora amb el director d’execució o amb el tècnic de la promotora. Trepitgen la mateixa obra, però el seu dia a dia i la seva responsabilitat sobre el cost no s’assemblen.
  • No demanar referències a qui tenia per sobre. El cap de producció o de grup sap com va tancar l’obra i si la va deixar en benefici o en pèrdues.
Model d’oferta per a aquest llocSelecció d’aquest perfilBanda salarial per a aquest lloc

Prefereixes que entrevistem nosaltres?

Fem la primera entrevista amb perfil tècnic i et presentem només qui encaixa, amb l’informe del que ha respost.

Explica’ns el lloc

Altres guies d’entrevista

Tens una posició oberta?

Explica’ns el perfil que busques i et truquem per parlar-ne.

Explica’ns la teva posició